Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Llibre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Llibre. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 d’octubre del 2013

Diferències entre el llibre i la pel·lícula (IV)

[Spoilers del primer llibre]

(Continuació de Diferències entre el llibre i la pel·lícula (III))

15. Al llibre, quan anuncien la nova la regla de que hi poden haver dos guanyadors del mateix districte és de nit, la Katniss és dalt d'un arbre i crida el nom d'en Peeta;  a la pel·lícula, és de dia i no crida el nom.


16. Segons el llibre, en Peeta arriba a perdre la cama per culpa de la infecció, i n'hi posen una de metall ortopèdica. A la pel·lícula la cama va millorant amb l'ungüent que li aplica la Katniss.

17. En el llibre, onze tributs moren durant el bany de sang. A la pel.lícula, dotze moren en el bany de sang, i tretze moren abans de la primera nit.

18.Hi ha molta més intimitat entre la Katniss i en Peeta en el llibre que en la pel·lícula.


I aquestes són totes les diferències que podem trobar entre el llibre i la pel·lícula. Se us n'acudeixen més? Fes-me-les saber a través dels comentaris! :)


Font: Superpop

dissabte, 14 de setembre del 2013

El llibre The Hunger Games fa 5 anys

Fa exactament 5 anys, el 14 de setembre 2008, es publicava la primera edició de The Hunger Games. Llavors poca gent el coneixia i no va ser fins el 2010, quan va guanyar el "Premi de literatura protagonista jove", que es va anar fent cada cop més i més famós.
L'edició catalana va ser publicada l'any següent, al maig de 2009; i la segona edició en el format d'ara (coberta negra amb només la muntagarlaire al centre i el títol a sota) fa ser publicada tot just l'any passat, per l'abril del 2012, que és quan realment es va donar a conèixer entre els joves de Catalunya.


dissabte, 10 d’agost del 2013

Diferències entre el llibre i la pel·lícula (III)

[Spoilers del primer llibre]

(Continuació de Diferències entre el llibre i la pel·lícula (II))


11. En la pel·lícula, la Rue no mastega ni fa una pasta amb les fulles que curen a la Katniss després de l'atac de les batedores.

12. En el llibre, la Rue continua atrapada a a la xarxa quan és assassinada per en Marvel, i la Katniss es presenta un cop ja li ha travessat la llança. A la pel·lícula, la Rue és alliberada per la Katniss, i després, assassinada per la llança d'en Marvel.

13. En el llibre, la Katniss dispara una fletxa al coll d'en Marvel, que després mor; en canvi, a la pel·lícula, li dispara la fletxa a la panxa.

14. En el llibre, hi ha una gran tempesta mentre la Katniss i en Peeta són dins la cova, a la pel·lícula, aquesta escena no passa.

I fins aquí les diferències entre el llibre i la pel·lícula, no us perdeu la quarta i última part!

divendres, 25 de gener del 2013

Diferències entre el llibre i la pel·lícula (II)

[Spoilers del primer llibre]

(Continuació de Diferències entre el llibre i la pel·lícula (I))

Recorda: "MAI jutgis un llibre per la seva pel·lícula"
6. En el llibre, la noia del districte 4 mort juntament amb la Glimmer, mentre que a la pel·lícula només mor la Glimmer durant l'atac de les batedores.

7. En el llibre la Cornucòpia és daurada i té forma de corn; en la pel·lícula és platejada i negre, i té una forma abstracta semblant a un corn.

8. A la pel·lícula la Katniss rep missatges directes d'en Haymitch juntament amb els paracaigudes; en canvi, en el llibre, ells simplement suposa, o podríem dir que comprèn, el que en Haymitch pensa i li transmet amb cada paracaigudes,

9. En el primer llibre, el president Snow no té un paper gaire important, podríem dir que és un personatge secundari; però en la pel·lícula surten varies escenes on se li dóna molta importància (i diàleg).

10. A la pel·lícula no se li dóna importància a la pèrdua d'oïda a l'orella esquerra de la Katniss; després de l'explosió hi ha uns moments en què no hi sent bé però pel que es veu es recupera i no li afecta, cosa que en el llibre mai arriba a recuperar l'oïda mentre és a l'arena.

I fins aquí les diferències entre el llibre i la pel·lícula, no us perdeu la tercera part! :)

divendres, 18 de gener del 2013

Quin dels tres llibres de la saga us agrada més?

Crec que per tots és difícil decidir-se, no? Però potser preferim el menys trist, el més simple, el més llarg... Doncs bé, aquest és el resultat, de moment (encara no heu votat? Aneu fins a baix de tot del blog per trobar-hi l'enquesta!), de l'enquesta:

Els Jocs de la Fam I
  5 (18%)
 
En Flames
  3 (11%)
 
L'Ocell de la Revolta
  9 (33%)
 
No sé per quin decidir-me...
  10 (37%)
 
Cap dels tres
  0 (0%)



Bé de moment l'opció més votada és la de "No sé per quin decidir-me..." i la veritat és que no és gens estrany!

Però si només pogués escollir un llibre, crec que el meu preferit seria "En Flames". Per què? Doncs és ben senzill, perquè, d'alguna manera, és el que uneix tota la saga; sabem que passa després del Jocs i també sabem com en comencen uns altres... I si bé és veritat que el primer ens deixa una història més o menys tancada, també ho és que el segon ens deixa amb moltíssima intriga i moltíssimes ganes del tercer!


Què en penseu vosaltres? Quin dels tres llibres us va agradar més? Opineu el mateix sobre "En Flames"? Comenteu! :)

dissabte, 10 de novembre del 2012

La saga edició de luxe disponible a Australia

La botiga ABC d'Austràlia està venent edicions de luxe de la saga de "Els Jocs de la Fam". Són aquests, amb el dibuix de la muntagarlaire i els marges metal·litzats del mateix color:


Només he pogut trobar aquesta imatge, però és suficient per opinar. Us agraden? A mi m'encanten! :)

dissabte, 3 de novembre del 2012

Curiositats sobre la saga

Hola! :) Avui us deixo dues curiositats que he trobat sobre els llibres de la saga:


· Cuando salió a la venta el primer libro, “Los Juegos del Hambre”, su autora Suzanne Collins, ya iba por el segundo borrador de “En llamas”.
· Según Molino, la editorial española del libro, aproximadamente un 80% de los que leen el primer libro compran el segundo, y un 73% de los que compran el segundo se hacen con el tercero.

I jo que pensava que el 100% dels que comencen la saga l'acaben... :P

divendres, 2 de novembre del 2012

Diferències entre el llibre i la pel·lícula (I)

Si encara no has llegit el llibre ni has vist la pel·lícula, serà millor que no llegeixis els continguts següents perquè et podrien desvelar la història...

1. En el llibre la Katniss descriu els ulls d'en Peeta de color blau, però, en canvi, a la pel·lícula són de color marró fosc.

2. Encara que la muntagarlaire sigui molt important en la triologia, a la pel·lícula no és la Madge qui li dona el pin (i a més tampoc apareix), sinó que és la Katniss que l'aconsegueix a la Ferradura.

3. En el llibre els tributs del Districte 4 són tributs per vocació, però a la pel·lícula no es menciona.

4. A la pel·lícula no es veu que la Katniss busqui desesperadament aigua quan s'està deshidratant, és més, la troba amb facilitat abans de la primera nit.

5. En el llibre, la Katniss és visitada per el pare d'en Peeta al Palau de Justícia; en canvi, al llibre en cap moment surt el senyor Mellark.

Ben aviat la segona part de les diferències entre el llibre i la pel·lícula de la millor saga! :)

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Nova edició de la saga: Pack dels tres llibres d' "Els Jocs de la Fam"

L'editorial Molino traurà a la venda ben aviat una edició especial de la saga que inclourà els 3 llibres; Els Jocs de la Fam, En Flames i l'Ocell de la revolta. És una ocasió perfecta per comprar els llibres si encara no us els heu llegit o per regalar-los (segur que agradaran!). El preu és de 45 euros (més barat que comprar els 3 llibres per separat), sortirà a la venda el 8 de novembre i així és:


dijous, 27 de setembre del 2012

Entrevista a Suzanne Collins (III)

I per fi la tercera i última part de l'entrevista de l'editorial Scholastic amb Suzanne Collins! (Vols llegir la primera part de l'entrevista i la segona part de l'entrevista?)

¿Cómo pasas un día típico de trabajo? ¿Tienes alguna rutina para escribir?Me sirvo algo de cereal y me siento a trabajar lo más rápidamente posible. Cuantas más distracciones tengo antes de empezar a escribir, se vuelve más difícil concentrarme en la historia. Entonces trabajo hasta que llego a un punto muerto, habitualmente por la tarde temprano. De hecho, escribo de tres a cinco horas en un día muy productivo. Algunos días solo me siento a contemplar la pared, lo cual también puede ser productivo si estás tratando de resolver problemas entre el personaje y la trama. El resto del tiempo sigo mi vida normal con la historia, entrando y saliendo de mis pensamientos constantemente.

¿Cuáles son algunos de tus libros favoritos?
Un árbol crece en Brooklyn de Betty Smith
El corazón es un cazador solitario de Carson McCullers
1948 de George Orwell
Anna Karenina de León Tolstói
Matadero cinco de Kurt Vonnegut
Un pestañeo en el tiempo de Madeleine L’engle
El señor de las moscas de William Golding
Boris de Jaapter Haar
Germinal de Emile Zola
Diente de león de Ray Bradbury

¿Qué esperas que los lectores se obtengan al leer este libro?Preguntas sobre como los elementos del libro podrían ser relevantes en su propia vida y si estas respuestas resultan perturbadoras, que podrían hacer al respecto.





Espero que us hagi agradat l'entrevista! Aniré publicant, aquí al blog, totes les entrevistes de la Suzanne Collins!

dissabte, 22 de setembre del 2012

Entrevista a Suzanne Collins (II)

Hola! Avui he trobat la continuació de l'entrevista a la Suzanne Collins que fa un temps vaig publicar al blog. Us la deixo en aquesta entrada, espero que us agradi! ;) (Vols llegir la primera part de l'entrevista?)


Has escrito para televisión enfocándote en niños pequeños y en lectores preadolescentes (la serie bestseller del New York Times, The Underland Chronicles), ¿Qué te hizo decidirte por escribir para una audiencia mayor y cómo fue esta experiencia diferente a las otras?
Creo que la naturaleza de la historia dictaminó la edad de la audiencia desde el comienzo. Tanto Los Juegos del Hambre como The Underland Chroniques contienen muchísima violencia, pero en The Underland Chroniques a pesar de que personajes humanos mueren, gran parte del conflicto tiene lugar entre diferentes criaturas fantásticas: ratas gigantes y murciélagos y cosas así. Puedes adentrarte en la gente más pequeña de esta forma. Y así, en Los Juegos del Hambre, no hay elementos de fantasía, es una historia futurista de ciencia ficción y la violencia no solo se da entre humano y humano, sino entre niños, y pienso que eso automáticamente te lleva a un rango de edad diferente.
Encuentro que no hay gran diferencia técnica en cómo te aproximas a una historia sin importar la edad a que vaya dirigida. Yo empecé como escritora para audiencias adultas y cuando se me presentó la oportunidad de trabajar en televisión iba dirigida principalmente a niños. Pero cualquiera que sea la edad para la cual estás escribiendo, se aplican las mismas reglas sobre la trama, el tema y los personajes: tratas de establecer un mundo y de mantenerte fiel a este. Si está compuesto de animales peludos y animados, existe la probabilidad de que no muera nadie, pero si está compuesto por sangrientas ratas gigantes, definitivamente habrá violencia.




¿Fue Los Juegos del Hambre planeado como una trilogía desde el principio?
No necesariamente, pero una vez que llegue al final del primer libro me di cuenta de que no había forma de que la historia hubiera concluido. Katniss hizo algo que jamás podría dejarse pasar sin un castigo en un mundo como el suyo. Definitivamente habría repercusiones y de esta forma la pregunta sobre si debía o no continuar con la serie quedó contestada para mí.


I ben aviat la tercera part de l'entrevista! No us la perdeu! :)




Font: LibroJoven , EditorialScolastic

dissabte, 15 de setembre del 2012

La muntagarlaire

Els il·lustradors de la meravellosa muntagarlaire que té protagonisme a la portada dels llibres són Elizabeth B. Parisi i Phil Falco. Ells dos tenien la difícil tasca de recrear la muntagarlaire en un dibuix que després es convertiria en protagonista de moltes de les portades (si vols recordar les portades del diferents països pots tornar a mirar-te la entrada , per cert, una de les primeres). Molts dibuixos van passar per les mans dels encarregats en la portada però cap els va convèncer fins que un dia Elizabeth B. Parisi li va demanar al seu marit també il·lustrador Tim O'Brein, si podia intentar fer un esbós de l'ocell; i així va ser com la representació gràfica de la muntagarlaire va néixer:

Aquesta va ser el primer esbós.


"El to es va afegir per saber com es veuria a la portada final" explica Tim O'Brein.


Aquesta va ser una de les opcions per un penjoll de la muntagarlaire, però segons explica Tim, va ser descartada perquè potser alguns joves podrien pensar que era un llibre per a noies (però evidentment no ho és).


I aquest és el resultat final de la meravellosa muntagarlaire; la que tots coneixem, i la que tots hem vist a les portades dels llibres que tan ens han agradat.

dimecres, 12 de setembre del 2012

Històries del Districte 12 i més enllà: La cabra de la Prim

Aquesta és la història veritable de com vaig aconseguir els diners per a la cabreta de la Prim, la Lady. Va ser un divendres a la tarda, el dia abans del desè aniversari de la meva germana, a finals de maig. Tan aviat com va acabar l'escola, en Gale i jo ens vam ficar als boscos, perquè jo volia aconseguir peces per al bescanvi i comprar un regal a la Prim. Potser alguna tela nova perquè es fes un vestit, o un raspall. Les nostres trampes havien funcionat prou bé i els boscos eren tot verdor, però no havíem caçat pas gaire més que qualsevol altre divendres. Vaig fer el camí de tornada molt decebuda, tot i que en Gale m'assegurava que l'endemà seria millor! Estàvem descansant un moment al costat d'un rierol quan el vam veure: un jove cérvol mascle, potser d'un any d'edat, si havíem de jutjar per la seva mida. A punt de córrer, però no del tot segur de nosaltres, no familiaritzat amb els humans. Preciós.
Menys bell potser que les dues fletxes que el van caçar,una al coll, l'altra al pit. En Gale i jo havíem disparat al mateix temps. El cérvol va provar de córrer però es va entrebancar i el ganivet d'en Gale li va tallar la gola abans que sabés què havia passat. Per un moment, vaig sentir una punxada de penediment per haver mort una cosa tan fresca i innocent. I llavors el meu estómac va fer rau-rau anticipant tota aquella carn també fresca i innocent.
Un cérvol! En Gale i jo només n'havíem caçat tres en tota la nostra vida. El primer, una femella que s'havia ferit la pota vés a saber com, en realitat no comptava. Però vam saber arran d'aquesta experiència que no havíem de portar la carcassa fins a la Ferradura. Havia provocat el caos entre la clientela, que licitava per cada porció i que fins i tot mirava d'arrencar-ne alguna pel seu compte. La Grassa Sae va haver d'intervenir i ens va enviar amb el nostre cèrvol cap al carnisser, Però ja estava molt malmès amb esqueixos de carn arrencats pertot i la pell cosida de forats. Tot i que la gent va pagar justament, el valor de la peça va baixar considerablement.
Aquesta vegada vam esperar fins que va caure la nit i ens vam esmunyir per la tanca per un punt més proper al carnisser. Encara que fóssim caçadors coneguts, no hauria estat bé carregar un cérvol de 70 quilograms pels carrers del Districte 12 a plena llum del dia com si el passéssim per la cara dels agents.
La carnissera, una dona rabassuda i robusta anomenada Rooba, va sortir per la porta de darrere quan vam trucar. Amb la Rooba no s'hi mercadeja. Et dóna un preu, que pots acceptar o rebutjar, però és un preu just. Vam acceptar la seva oferta pel cérvol, a la qual va afegir un parell de bistecs que podríem recollir després de l'esquarterament. Fins i tot compartint els guanys, ni en Gale ni jo no havíem tingut mai tants diners a les mans d'un sol cop.Vam decidir mantenir-ho en secret i vam sorprendre les nostres famílies amb la carn in els diners al final del dia següent.

[CONTINUARÀ]

dilluns, 10 de setembre del 2012

Caradeguineu, estratègicament llesta

La "Caradeguineu" és la tribut noia del Districte 5 en la 74ena edició dels Jocs de la Fam. La Katniss no sap el seu nom real, però l'anomena Caradeguineu perquè creu que la seva aparença és semblant a la de una guineu.

Té els cabells pèl-rojos, els ulls de color ambre i faccions semblants a les d'una guineu. També és més petita que la resta de tributs.
[Spoilers del primer llibre]
Durant l'entrenament privat amb els Jutges, la Caradeguineu rep una puntuació de 5. I a l'entrevista amb en Caesar, les seves respostes són ràpides i curtes. La Katniss la descriu com a "astuta i esmunyedissa".

Com en Peeta, quan comencen els Jocs, la Caradeguineu se'n va de seguida i corrent del "bany de sang" de la Cornucòpia. La Katniss no la torna a veure fins al campament dels Vocacionals, robant menjar de les provisions fent moviments per esquivar les mines que la Katniss descriu com un ball. Després de l'explosió; la Caradeguineu torna a aparèixer rient, i aconsegueix trobar un ganivet i un pot de les runes del que abans eren les provisions.

Quan tots els tributs són convocats a un banquet on podran aconseguir el que necessiten desesperadament; la Caradeguineu s'amaga a la Cornucòpia fins a l'alba, és la primera a agafar la seva motxilla i finalment s'escapa cap al bosc sense perill, ja que cap tribut la persegueix. La Katniss queda impressionada i enfadada per l'estratègia de la Caradeguineu ja que ha sigut la més llesta en l'hora de fer l'estratègia per aconseguir la motxilla, i decideix no llançar-li cap fletxa perquè això suposaria delatar la seva posició als altres tributs.

La Caradeguineu mor, quan per equivocació, es menja les baies verinoses que en Peeta havia collit pensant-se que no ho era. Llavors s'adonen que la Caradeguineu els havia estat seguint i que la seva estratègia era romandre amagada i robar lo suficient per poder viure en els altres tributs.

És l'última noia tribut en morir als 74ens Jocs de la Fam.

La Caradeguineu demostra ser una de les tributs més elegant, difícil i intel·ligent. Ho demostra diverses vegades; en el robament de provisions dels Vocacionals i altres tributs, robant el suficient per viure però  deixant-ne prou per no cridar l'atenció i trobant coses que els altres tributs no trobaven.

A la pel·lícula, la Caradeguineu és interpretada per Jacqueline Emerson.




La frase:
-És molt llesta, Peeta. Bé, era molt llesta. Fins que has estat més llest tu.

dissabte, 8 de setembre del 2012

El llibre de receptes no-oficial d'Els Jocs de la Fam

Aquest és el llibre no-oficial amb totes les receptes dels menjars que apareixen als llibres de la saga:


Descripció:
"Here's some advice. Stay alive." --Haymitch Abernathy

"Vet aquí un consell. Sobreviure"

Quan es tracta de Els Jocs de la Fam, sobreviure significa trobar tot el menjar possible. La Katniss i en Gale cacen per viure, en Peeta i la seva família sobreviuen gràcies al pa que fan, i els altres ciutadans treballen dotze hores al dia per uns grapats de gra - tot mentre que els residents del Capitoli disfruten de tots els plats i postres que volen.

Per primera vegada, podràs crear delicioses receptes des de l'humil Districte 12 fins a l'extravagant Capitoli, incloent:
-Pa francès de la família Mellark
-L'estofat de xai amb prunes, el preferit de la Katniss
-El pastís de xocolata del Capitoli

Més de 150 receptes!


La veritat és que fa molt bona pinta! Què en penseu? Comenteu! 

On comprar el llibre?
-Pots comprar el llibre per internet, a Amazon.com

Idioma:
-De moment, només hi és en anglès.

Vols conèixer algunes de les receptes?
Cada setmana de setembre i potser alguna d'octubre descobreix una nova recepta del llibre al blog!



No dubteu en dir la vostra als comentaris!

divendres, 7 de setembre del 2012

Rumor: La Bonnie no sortirà a la pel·lícula "En Flames"

[Spoiler de En Flames] S'ha sabut recentment d'una font que el personatge de la  Bonnie (una de les noies del districte 8 que la Katniss es troba al bosc) ha estat eliminat de la pel·lícula. Encara no és 100% segur, ja que Lionsgate no ho ha confirmat i tampoc va confirmar l'eliminació de la Madge a la primera pel·lícula fins unes setmanes abans de l'estrena.
Com que la Suzanne Collins està involucrada en el rodatge esperem que la pel·lícula sigui força fidel al llibre; ja que si la Bonnie és eliminada no sabem com la Katniss obté el rumor sobre la supervivència del 13.


Font: TheHob

dijous, 30 d’agost del 2012

Entrevista a Suzanne Collins

Aquesta entrevista va ser publicada fa un temps per Molino, la editorial que va editar la primera edició de "Los Juegos del Hambre" a Espanya. Si voleu conèixer els secrets que Suzanne Collins va utilitzar d'inspiracions, només cal que us llegiu l'entrevista. Espero que us agradi!

" En Los juegos del hambre se entretejen la aventura, la mitología, la ciencia ficción, el romance y la filosofía… ¿Cuáles han sido tus influencias para la creación de este libro?

Una influencia significativa tendría que ser el mito griego de Teseo y el Minotauro. El mito cuenta cómo, en castigo por hechos del pasado, Atenas periódicamente tenía que enviar siete muchachos y siete vírgenes a Creta, donde eran encerrados en el Laberinto y devorados por el monstruoso Minotauro.
Ya de niña encontraba que aquello era bastante despiadado. Creta estaba enviando un mensaje muy claro: “Meteos con nosotros y os haremos algo mucho peor que mataros. Mataremos a vuestros hijos”: Y el detalle es que aquello fuera permitido. Los padres solo podían mirar y eran incapaces de detenerlo. Teseo, que era el hijo de un rey, se ofreció a ir voluntariamente. Supongo que, a su manera, Katniss es una especie de Teseo futurista.

En consonancia con las raíces clásicas de la historia, envío a mis tributos a una versión actualizada de los juegos de gladiadores romanos, lo cual supone un gobierno sanguinario que obliga a sus ciudadanos a luchar a muerte a manera de entretenimiento popular. El mundo de Panem, en especial la capital, Capitolio, está cargado de referencias a Roma. De hecho, el nombre Panem viene de la expresión “Panem et Circenses”, es decir, Pan y Circo. A su manera, el público de los juegos romanos y de los reality shows resulta un personaje en sí mismo. Puede responder con gran entusiasmo o tener un papel en tu eliminación.

La historia de Katniss se me ocurrió mientras cambiaba de canales entre la programación de reality shows y los informativo sobre de guerras reales. Una noche estaba allí sentada pasando de un canal a otro y en uno había un grupo de jóvenes compitiendo por dinero o algo así, no me quedaba muy claro. En el siguiente, se veía un grupo de jóvenes combatiendo en una guerra verdadera. Estaba cansaba, las líneas empezaron a desdibujarse de un modo muy perturbador, y así fue como pensé en esta historia.


Los juegos del hambre son un evento televisado anual en el que un chico y una chica por cada uno de los doce distritos de Panem se ve forzado a participar en una lucha a muerte que se transmite en directo. ¿Cuál es, en su opinión, el atractivo de los “reality shows”, tanto para niños como para adultos?

Bueno, a menudo se preparan como si se tratase de juegos o competiciones deportivas, hay ese interés en ver quién gana. Los concursantes suelen ser desconocidos, y eso permite que la audiencia se identifique con ellos. A veces participan personas con mucho talento.
Luego está el subidón voyeurista de ver a cómo se humilla a la gente, se le hace llorar o sufrir físicamente, algo que encuentro muy perturbador. También tienen el potencial de desensibilizar al público, de modo que cuando la tragedia real ocurre, por ejemplo en los informativos, no llega a tener el impacto que debería.


La premisa del libro es bastante brutal, aunque se maneja con gran moderación. ¿Fue difícil alcanzar este equilibro?

Sí, las escenas de muerte siempre son difíciles de escribir. Cuesta poner a niños en situaciones tan violentas. Gregor está en una Guerra, Katniss en un combate de gladiadores. Los personajes morirán, y no es divertido escribir eso, pero creo que no puedes comprometerte con llevar una idea hasta sus últimas consecuencias, más vale ponerse a trabajar en otro tipo de historia.

En vista de lo anterior, hay que recordar a quién se intenta apelar con el libro. Busco acercarme a la manera en que les contaría a mis hijos un acontecimiento especialmente difícil de relatar, averiguar qué detalles necesitarían saber con exactitud y cuáles sería gratuito exponer.


Los juegos del hambre se ocupa de cuestiones tan duras como la pobreza, la hambruna, la opresión y los efectos de la Guerra, entre otras muchas. ¿Qué le llevó a escribir sobre temas tan serios?

Posiblemente haya sido la influencia de mi padre. Era de la fuerza aérea estadounidense, especialista en asuntos militares, historiador y doctor en ciencias políticas. Cuando era niña, se pasó un año en Vietnam. Le importaba mucho que entendiéramos ciertos aspectos de la vida, así que no le bastaba con hacernos visitar un campo de batalla; debíamos saber por qué había ocurrido la batalla, cuáles habían sido las estratagemas, y cuáles sus consecuencias. Felizmente, tenía el don de convertir la historia en una narración fascinante. Creo que también tenía buen sentido de la mesura, de exactamente cuánto puede manejar un niño


En Los juegos del hambre, Katniss y Gale pueden cazar y proveerse de alimento con suma destreza, y tienen grandes conocimientos sobre la naturaleza y cómo sobrevivir en ella. ¿Qué tipo de investigación fue necesaria, si acaso lo fue?

Algunas cosas las sabía por mi padre, que solía hablar de su infancia. Creció durante la Gran Depresión. Para su familia,
cazar no era un deporte sino un modo de poner carne en la mesa. También sabía lo suyo sobre plantas comestibles. Solía ir al bosque y recoger hongos salvajes y volver a casa y saltearlos. Mi madre no nos dejaba ni acercarnos, pero él se los comía y nunca le hicieron daño, así que supongo que sabía cuáles eran inocuos, porque los que no lo son pueden ser letales.

También leí una pila enorme de manuales de supervivencia en la naturaleza. Y he aquí lo que aprendí: tienes que ser muy, muy diestro para sobrevivir más de unos días."

Fonts: JuegosDelHambre.com , BlogJuegosDelHambre.com




Per més informació de Suzanne Collins vés a la pàgina d'aquest blog  L'autora o fes clic sobre l'etiqueta de Suzanne Collins

Rue, inoblidable

La Rue és la tribut escollida del Districte 11, juntament amb en Tresh, per participar als 74èns Jocs de la Fam. La Rue és la germana gran de 5 germans, té 12 anys i té la pell bruna, els cabells foscos i espesos, uns grans ulls castanys i és menuda. 
Malgrat la seva mida, era capaç de saltar d'arbre en arbre. La seva agilitat i habilitat de viatjar a través de les copes dels arbres són probablement la raó per la qual va obtenir una bona puntuació després de la seva sessió privada.
Ella era capaç d'enfilar-se als arbres més alts en el Districte 11, cosa que li permetia veure la bandera que senyalitzava la fi d'una llarga jornada treballant en els cultius i cantar la seva cançó de quatre notes.
Aquesta cançó era recollida per les muntagarlaires de la zona, que estenien el missatge a través dels cultius, deixant que els altres sàpiguen que la jornada de treball havia acabat. La Rue deia que aquestes muntagarlaires eren els seus amics especials.



[Spoiler del primer llibre]Un cop a l'arena, la Katniss i la Rue formen una aliança. Juntes sobreviuen i aprenen coses l'una de l'altra i també planifiquen com fer volar les provisions del vocacionals pels aires. Però el pla no surt ben bé com s'esperaven. Quan una llança penetra el cos de la Rue, la Katniss se n'adona de la crueltat del Capitoli i per avergonyir-los la cobreix de flors blanques, grogues i violetes i li canta una cançó. La Katniss se l'estimava de debò.



La frase: "Sóc molt bona amagant-me. I si no m'atrapen, no em poden matar. Així que no em descarteu."

La Rue a la pel·lícula:



(Els Jocs de la Fam, Segona part "els Jocs", Capítol 18)

-Has fet saltar el menjar pels aires, oi? -em xiuxiueja.
-Fins a l'última molla -dic.
-Has de guanyar -diu.
-Guanyaré. Guanyaré per totes dues -li prometo.

diumenge, 26 d’agost del 2012

Les diferents portades dels Jocs de la Fam

La primera edició en anglès:


Altres edicions en anglès:


Portada dissenyada per Penguin Classics


Portades no oficials fetes per lectors de la Saga i il·lustradors professionals:



Portades d'altres països:
Espanya
Romania
Japó
Xina
Holanda
Dinamarca
Grècia
Alemanya

Rússia
Suècia
Itàlia
Falten algunes portades com les de França, Portugal, Turquia, EE.UU, Corea i Bulgària ja que s'assemblen molt a les portades de la primera edició d'Anglaterra. També falten les altres parts de la Saga però tot i així, n'hi ha un munt! 
Quina de les portades és la vostra preferida? La meva personalment crec que és la d'Alemanya o la primera que hi ha a l'apartat de les que no són oficials i estan fetes per fans i altres il·lustradors; però la de Catalunya tampoc està malament, no? ;)


Comenteu! :D