L'opinió sobre la saga d'una gran tribut i seguidora del blog!

Ja fa uns quants mesos, vaig publicar totes les vostres opinions sobre la saga d' "Els Jocs de la Fam", però vaig decidir esperar una mica per a publicar aquesta opinió que em va enviar la Núria, una gran tribut i seguidora del blog.

És aquesta:

[Atenció!: Conté spoilers de la triología]

" Jo, des de fa molt temps, sóc una Tribut. Abans d'entrar a un examen, faig la senyal del D12, la mateixa que va fer la Katniss quan va morir la Rue, quan és un dia emocionant no puc contenir-me i dir: << Avui serà un gran, gran dia!>> i quan haig de fer una exposició, animo als meus companys dient: <<Chins up, smiles on!>>. Quan a classe deien: <<Qui vol sortir a fer tal cosa?>> Jo m'aixecava i deia: <<Em presento voluntària com a tribut!>>. Quan diuen: <<Qui acabi abans li poso un positiu>>, jo no puc evitar dir <<Senyores i senyors, donem la benvinguda als setanta-sisens Jocs de la Fam>>. Em sé de memòria el tràiler de En Flames, i segueixo aquest blog. Els meus amics diuen que és una obsessió, i no els hi nego, però ells no es posen dins la pell dels personatges. Jo vaig plorar la mort de la Rue, la del Finnick, la de la Prim i de tots els altres

... I no els hi perdonaré ni a en Gary Ross per a no posar a la nostra increïble Madge dins la pel·lícula, com a en Francis Lawrence, per no posar ni a la Bonnie ni a la Twill. Qui és el següent, el Boggs? La Tigris?

Per les nits no dormia, llegia. Sóc completament Team Peeta, tot i que el Gale no em cau malament. Em vaig llegir els tres llibres en un cap de setmana, i el meu preferit és "L'Ocell de la Revolta". Ma mare i jo estem comptant els dies que falten, i li he demanat un fermall de Muntagarlaire.

Mentre escrivia aquesta opinió, les llàgrimes se m'escolaven galtes avall, no de tristesa, de felicitat, plorava llàgrimes de tribut. D'algú que no pensa que EJDLF són només una trilogia i quatre pelis, d'algú que li han canviat la vida, que pensa diferent. Algú que s'estima a l'Effie com a la seva millor amiga, algú que sap que el llibre no és solament la història de la Katniss amb el Peeta i el Gale. Sino una història política. Una història que ens transmet que tot i que nosaltres haguem perdut les esperances, algú seguirà<<apostant per tu>>.

Per això i per moltes coses més, gràcies Prímula per crear aquest blog, i gràcies a la nostra meravellosa Suzanne Collins, per escriure aquesta obra d'art, i part de la meva vida. "

Espero que us hagi agradat, i si us animeu a escriure la vostre, fer una frase en referència a la vostra opinió o enviar una imatge que ho representi, no dubteu en enviar-ho al correu del blog: districte14@gmail.com.