dimecres, 12 de setembre de 2012

Històries del Districte 12 i més enllà: La cabra de la Prim

Aquesta és la història veritable de com vaig aconseguir els diners per a la cabreta de la Prim, la Lady. Va ser un divendres a la tarda, el dia abans del desè aniversari de la meva germana, a finals de maig. Tan aviat com va acabar l'escola, en Gale i jo ens vam ficar als boscos, perquè jo volia aconseguir peces per al bescanvi i comprar un regal a la Prim. Potser alguna tela nova perquè es fes un vestit, o un raspall. Les nostres trampes havien funcionat prou bé i els boscos eren tot verdor, però no havíem caçat pas gaire més que qualsevol altre divendres. Vaig fer el camí de tornada molt decebuda, tot i que en Gale m'assegurava que l'endemà seria millor! Estàvem descansant un moment al costat d'un rierol quan el vam veure: un jove cérvol mascle, potser d'un any d'edat, si havíem de jutjar per la seva mida. A punt de córrer, però no del tot segur de nosaltres, no familiaritzat amb els humans. Preciós.
Menys bell potser que les dues fletxes que el van caçar,una al coll, l'altra al pit. En Gale i jo havíem disparat al mateix temps. El cérvol va provar de córrer però es va entrebancar i el ganivet d'en Gale li va tallar la gola abans que sabés què havia passat. Per un moment, vaig sentir una punxada de penediment per haver mort una cosa tan fresca i innocent. I llavors el meu estómac va fer rau-rau anticipant tota aquella carn també fresca i innocent.
Un cérvol! En Gale i jo només n'havíem caçat tres en tota la nostra vida. El primer, una femella que s'havia ferit la pota vés a saber com, en realitat no comptava. Però vam saber arran d'aquesta experiència que no havíem de portar la carcassa fins a la Ferradura. Havia provocat el caos entre la clientela, que licitava per cada porció i que fins i tot mirava d'arrencar-ne alguna pel seu compte. La Grassa Sae va haver d'intervenir i ens va enviar amb el nostre cèrvol cap al carnisser, Però ja estava molt malmès amb esqueixos de carn arrencats pertot i la pell cosida de forats. Tot i que la gent va pagar justament, el valor de la peça va baixar considerablement.
Aquesta vegada vam esperar fins que va caure la nit i ens vam esmunyir per la tanca per un punt més proper al carnisser. Encara que fóssim caçadors coneguts, no hauria estat bé carregar un cérvol de 70 quilograms pels carrers del Districte 12 a plena llum del dia com si el passéssim per la cara dels agents.
La carnissera, una dona rabassuda i robusta anomenada Rooba, va sortir per la porta de darrere quan vam trucar. Amb la Rooba no s'hi mercadeja. Et dóna un preu, que pots acceptar o rebutjar, però és un preu just. Vam acceptar la seva oferta pel cérvol, a la qual va afegir un parell de bistecs que podríem recollir després de l'esquarterament. Fins i tot compartint els guanys, ni en Gale ni jo no havíem tingut mai tants diners a les mans d'un sol cop.Vam decidir mantenir-ho en secret i vam sorprendre les nostres famílies amb la carn in els diners al final del dia següent.

[CONTINUARÀ]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada